Mètode de prova de resistència d'aïllament:
Apliqueu una tensió de CC (normalment 500 V o 1000 V) al cable i mesura la seva resistència d'aïllament. Si la resistència d'aïllament està per sota del valor estàndard (per exemple, 0,5 MΩ), indica un risc de fuites. Aquest mètode és adequat per a la pantalla inicial de cables de baixa-tensió, però no pot identificar el punt de fuga.
Mètode de detecció de corrent de fuga:
Utilitzeu un mesurador de pinces o un detector de corrent de fuga dedicat per subjectar la funda del cable o el cable de terra i mesurar el corrent de fuga. Si el corrent supera un llindar segur (per exemple, 30 mA), cal investigar més. Aquest mètode és adequat per al monitoratge dinàmic, però requereix atenció a les interferències ambientals (per exemple, camps electromagnètics).
Mètode de detecció de descàrrega parcial:
Utilitzeu un sensor d'-alta freqüència per capturar senyals de descàrrega parcial a la capa d'aïllament del cable per localitzar el punt de fuita. Aquest mètode és molt precís, però el cost de l'equip és elevat, la qual cosa el fa adequat per a la-inspecció en profunditat de cables d'alta-tensió o d'equips crítics.
Mètode de detecció d'imatge tèrmica per infrarojos:
Utilitzeu una imatge tèrmica d'infrarojos per escanejar la superfície del cable i localitzar el punt de fuita a través d'anomalies de temperatura. Aquest mètode no requereix tall elèctric i és adequat per a la detecció en directe, però s'ha de combinar amb altres mètodes per confirmar la naturalesa de la fuita.
